El Museu Picasso incorpora 163 fotografies donades per David Douglas Duncan

font: lainformacion.com

El fotoperiodista nord-americà David Douglas Duncan ha donat al Museu Picasso de Barcelona un conjunt de 163 fotografies relacionades amb el seu amic el pintor Pablo Picasso i el seu entorn, seleccionades pel propi autor.

Una primera selecció d’este conjunt, un total de 64 imatges, integren l’exposició "La donació de David Douglas Duncan", que podrà veure’s en el museu fins al 12 de gener de 2014, en les sales d’exposicions temporals.

El director del museu, Bernardo Laniado-Romero, ha explicat que les imatges són "un bon exemple de l’estreta relació que van mantindre el fotògraf i l’artista, i mostren, d’una banda, escenes quotidianes de Picasso amb la seua família, en especial amb Jacqueline, la seua última esposa, i per un altre constituïxen un testimoni excepcional per a documentar els processos creatius i de treball de l’artista".

LA FOTOGRAFIA DIGITAL BUSCA UN LLENGUATGE PROPI

Font: l’avantguarda.com

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/electronica/20131025/54391664829/fotografia-digital-analogica-albarracin.html

Mentres alguns fotògrafs defenen que el procés de fotografiar a penes varia amb una tecnologia o una altra, altres consideren que en l’era digital ja no es plantegen els límits en la postproducció.

En un seguiment cronològic del procés de fotografiar, “el moment de fer la presa no varia”, explica el fotògraf Rafael Navarro, que assegura: “A partir del clic és quan comencen les dificultats”.

En el procediment químic “tu portes la teua idea en el cap i comences a fer fotos, però sense cap testimoni de resultat”, exposa Navarro, que subratlla que “treballes a cegues, però tens eixa espècie de màgia que es genera al seguir molt la intuïció”. Esta màgia és la que defenen i recorden de forma nostàlgica la gran majoria dels fotògrafs veterans.

LA FOTÒGRAFA NORD-AMERICANA ANNIE LEIBOVITZ PREMI PRÍNCEP D’ASTÚRIES DE COMUNICACIÓ 2013

S’ha imposat a l’Agència Magnum i a la periodista Christiane Amanpour

"Quan dic que m’agradaria fotografiar determinada persona, vull dir realment que m’agradaria conéixer-la"

La fotògrafa nord-americana, nascuda en Connecticut, és la segona dona que rep el Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats des que es va crear en 1981, després de la poeta i escritora María Zambrano.

El jurat del premi ha destacat que Leibovitz ha sigut una de les dinamitzadores del fotoperiodisme mundial i és una de les fotògrafes més respectades a Europa i Amèrica. La seua obra gràfica s’ha exposat en les principals galeries i museus del món.

Leibovitz als seus 63 anys, està considerada com la fotògrafa viva millor pagada i més important del moment.

PARIS HOMENATJA AL FOTÒGRAF ERWIN BLUMENFELD

El fotògraf de Vogue i Harper's Bazaar Erwin Blumenfeld (1897-1969) rep l’homenatge del museu parisenc del "Jeu de Paume" en una exposició que recorre la carrera de l’artista a través de fotografies, dibuixos i fotomuntatges.

La mostra exhibix a més de les imatges més conegudes del cèlebre fotògraf nord-americà d’origen alemany altres projectes experimentals de fotografia, dibuix, collage o fotomuntatge en què va treballar durant tota la seua vida i que van quedar en l’ombra per la seua carrera com a retratista de moda i publicitat.

L’ARTISTA RUS TIM PARCHIKOV EXPOSA LA SEUA MOSTRA FOTOGRÀFICA “SUSPENS: TENSIÓ EN AMBRE”

El centre d’art contemporani de Salamanca acull l’exposició fotogràfica "Suspens: Tensió en ambre", de l’artista rus Tim Parchikov. Esta mostra es podrà visitar fins al 6 de gener.

Suspens és el resultat de l’exploració visual de Tim Parchikov com a fotògraf i cineasta i reunix 54 fotografies realitzades en ciutats russes i europees al llarg dels últims quatre anys. A més també inclou dos vídeos.

RECUPEREN L’OBRA DE JOAN VILATOBÀ, PRIMER CATALÀ QUE ES VA DEDICAR A LA FOTOGRAFIA PROFESSIONALMENT

Vilatobá va ser en 1903 el primer català que es va dedicar professionalment a la fotografia. L’exposició "Joan Vilatobà, pioner del pictorialismo" redescobrix el poètic formalisme de l’artista, amb 48 peces que no s’exhibien des de fa un segle.

L’obra de Joan Vilatobà (1878-1954) va romandre quasi oblidada durant dècades. L’exposició Joan Vilatobà, pioner del pictorialisme exhibix ara 48 peces que havien romàs fora de la vista del públic des de fa cent anys. La mostra, que se celebra en la galeria A34 de Barcelona, també posa a la venda les peces, còpies úniques i originals, entre 2.500 i 15.000 euros.

Vilatobà Va nàixer a Sabadell en una família de l’alta burgesia. Va obrir un estudi en la seua ciutat natal en 1891, després d’un viatge per Europa en el que va aprendre tècniques fotogràfiques i de revelat. Vilatobà treballava en grans formats i amb una tècnica de revelat molt complexa. 

CRISTIAN RODRIGUEZ NOU TALENT FNAC DE FOTOGRAFIA 2013

El jove fotògraf uruguaià Christian Rodríguez ha aconseguit, amb el seu treball “Xiec“, el Premi Nou Talent Fnac de Fotografia 2013. El jurat ha hagut de triar el guanyador entre més de 300 treballs presentats al llarg de tota la geografia espanyola en les diverses botigues Fnac.

En el treball de rodriguez destaca la seua capacitat d’enfrontar-se a la fotografia a través de la seua immersió en el tema triat.

El reportatge de Cristià Rodriguez mostra el treball de la Federació de Circ de Vietnam on els treballadors són empleats del govern i tenen millors condicions de treball que l’altra companyia ubicada en Ho Chin Minh. Els artistes del circ estudien durant cinc anys en l’escola d’Hanoi i els que aconseguixen graduar-se amb mèrits estan preparats per a optar a un lloc en la companyia oficial. Si tots els llocs estan copats, els graduats viatgen a Ho Chin Minh per a intentar ací obtindre un lloc. La majoria dels treballadors de La Federació de Circ de Vietnam viuen en un edifici en el parc Lenin, on el govern els oferix una casa o habitació per a viure. Els artistes que són part del Circ de Saigon viuen en un antic teatre on es van construir la vivenda entre les butaques.

GUY BOURDIN UN DELS MILLORS FOTÒGRAFS DEL SEGLE XX

Bourdin va injectar en la moda ansietat, pertorbació i bogeria

La seua manera irreverent i sense convencions de retratar ha influït decisivament en la imatge contemporània

Quan ja estava retirat, va rebutjar el Premi Nacional de Fotografia de França

El fotògraf francés Guy Bourdin (1928-1991) va ser el gran transgressor dels editorials de moda del segle XX, als que va injectar pertorbació, bogeria, ansietat i complexitat sinistra. Les seues models pareixen electrocutades o víctimes d’un malefici.

La història de la fotografia diu que els mestres fonamentals del segle passat en el gènere de la moda van ser Helmut Newton, Irving Penn i Richard Avedon però en el grup podria faltar el nom de Bourdin, sovint oblidat perquè era difícil, tenia un caràcter endiablat, li rodejava la tragèdia i, a més, no tenia inconvenients a considerar-se artista abans que fotògraf.

Bourdin és una Cita inexcusable de la tardor fotogràfica organitzada per l’Haus der Photographie der Deichtorhallen d’Hamburg (Alemanya), estarà en cartell entre l’1 de novembre i el 26 de gener de 2014 i és la major i més completa organitzada mai sobre l’obra de Bourdin, que a més de fotògraf va ser pintor i crític de cine.

“BOSCOS DE LLUM” FOTOGRAFIES DE JUAN MANUEL BALLESTER EN L’IAACC PABLO SERRANO DE SARAGOSSA FINS AL 9 DE DESEMBRE

 Organitzada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i Acció Cultural Espanyola i emmarcada en el Congrés Iberoamericà de Cultura, l’IAACC, Pablo Serrano obri l’exposició itinerant ‘Boscos de Llum, de Juan manuel Ballester.

L’exposició està composta per una trentena de fotografies de gran format realitzades en els huit últims anys per l’artista Juan Manuel Ballester, Premi Nacional de Fotografia.

En la mostra es perceben tres elements que són el seu ‘leit motiv’: el temps, la llum, i l’espai, que mostren la frontera entre dos llenguatges aparentment oposats però interrelacionats entre si com són l’abstracció i la figuració. Fotografies amb temes com a paisatges industrials, naturalesa, ciutats, arquitectura, espai i pintura; conjunt format a base de diverses sèries, entre les que es troben “Espais ocults”, “Grans espais paisatgístics”, “Naus industrials” i “Arquitectura de museus”.

Chris killip retrata els estralls de la desindustrialització al Regne Unit.

'work', En el Reina Sofía fins al pròxim 24 de febrer, repassa el treball de Killip en una selecció que inclou 107 fotografies en blanc i negre que arrepleguen escenes quotidianes de la vida en el Nord d’Anglaterra entre els anys 1968 i 2004

El mestre britànic Cris Killip és una figura fonamental de l’escena fotogràfica de la segona mitat del segle XX. La seua magnífica obra és poc coneguda a Espanya, una carència que suplix el Museu Reina Sofía amb 'Treball / work', una excepcional antològica que repassa més de mig segle de trajectòria d’este home de mirada curiosa i compromesa que es va proposar retratar a "els invisibles", aquells als que el sistema oblida, deixa en la cuneta i nega inclús el drets a la visibilitat. Killip ha seguit l’estela d’estes gents senzilles i treballadores des que a mitjan anys seixanta del segle passat retratara els seus paisans de l’illa de Mann. El seu treball retrata la vida real i les condicions socials de la classe obrera britànica en ple procés de desindustrialització.

Subhastaran a Anglaterra una fotografia de les víctimes del Titanic

La casa Henry Aldridge & Són. Subhastarà el pròxim 19 d’octubre a Anglaterra la fotografia on es veuen les víctimes del Titánic.

 La instantània, que està en blanc i negre, es va prendre dies després que el transatlàntic s’afonara la matinada del 15 d’abril de 1912.

La fotografia s’estima que podria arribar al preu d’entre quatre mil a huit mil dòlars.

En la imatge es veuen sacs amb restes de les persones que estan uns sobre altres a bord del barco de rescat CS Mackay Bennett, igual que es pot apreciar el sacerdot de l’embarcació.

Segons les xifres oficials d’aquells anys, s’estima que 166 dels 306 cossos que es van trobar es van arreplegar del mar pel Bennett però no existia imatge del dit rescat.

La fotografia va veure la llum quan la família d’un dels membres de la tripulació del Bennett la portara a la casa de subhastes.

El Titanic va salpar del sud d’Anglaterra amb rumb a Estats Units, el 10 d’abril de 1915 i després de cinc dies en mar obert, es va afonar en l’Atlàntic Nord.

Thomas Ruff: Tota fotografia pot ser manipulada

 Este alemany es va iniciar als 16 anys en la fotografia imitant les imatges que veia en les revistes de fotografia. Una vegada en la universitat va començar a desenvolupar el seu mètode de sèries conceptuals; va començar amb paisatges i després va adquirir notorietat amb els seus retrats. És un dels fotògrafs avantguardistes de l’art contemporani.

EL FOTÒGRAF NORD-AMERICÀ PHILIP- LORCA DICORCIA, PREMI INTERNACIONAL DE FOTOGRAFIA ALCOBENDAS

 El fotògraf nord-americà realitza la seua primera visita a Espanya per a arreplegar el Premi de Fotografia Alcobendas i oferix una xarrada magistral sobre la seua obra en el Centre d’Art Alcobendas

El fotògraf americà Philip-Lorca diCorcia (Hartford, EE.UU., 1951) ha sigut guardonat amb el Premi Internacional de Fotografia Alcobendas en la seua tercera edició. El jurat, format per personalitats del món de l’art com Lorena de Corral, Chema Madoz o Alberto Anaut, reconeix així "la innovació, creativitat i la seua especial forma de mirar", a més de la qualitat d’afrontar atmosferes comunes en metròpolis de qualsevol lloc del planeta.

WIM WENDERS PRESENTA A LLEIDA FOTOGRAFIES DE LA ZONA ZERO DE MANHATAN I FUKUSHIMA

El cineasta alemany, artífex de joies com «París, Texas», presenta en la Fundació Sorigué de Lleida les seues fotografies panoràmiques de la Zona Zero de Manhattan i de Fukushima.

La Fundació Sorigué exhibix una selecció de fotografies panoràmiques d’excepcional format de l’artista Wim Wenders, de Nova York després dels atemptats del 11S i de paisatges de Fukushima després del desastre nuclear, per primera vegada a Espanya.

Durant els seus viatges dels últims 20 anys i de forma paral·lela al seu treball cinematogràfic, Wenders sempre ha portat amb si una cambra panoràmica per a capturar moments i paisatges que li impactaven. Ara, este treball documental podrà veure’s a partir del pròxim mes d’octubre en la Fundació Sorigué de Lleida (Espanya) que mostrarà per primera vegada fotografies de Wenders en la Zona Zero poc després dels atemptats del 11S, i Fukushima després de la catàstrofe nuclear, en les que Wenders conduïx la mirada cap al fons de la civilització o a l’abisme del terror.