Este
alemany es va iniciar als 16 anys en la fotografia imitant les
imatges que veia en les revistes de fotografia. Una vegada en la
universitat va començar a desenvolupar el seu mètode de sèries
conceptuals; va començar amb paisatges i després va adquirir
notorietat amb els seus retrats. És un dels fotògrafs
avantguardistes de l’art contemporani.
Eixit
de l’escola de Düsseldorf, acadèmia que va revolucionar el món
de la imatge, Thomas Ruff (Zell am Harmersbach, 1958) és un
innovador nat. Les seues 'sèries' naixen d’una profunda anàlisi
conceptual que li permet moure’s entre els fotogrames de Man Ray i
les imatges 3D. Els seus retrats de gran format li van portar a la
fama, així com els seus nus pornogràfics i els seus singulars
edificis. Ruff torna a Madrid per a protagonitzar la major
retrospectiva entorn de la seua obra. 'Sèries' es referix justament
a diversos dels seus treballs entorn d’un plantejament conceptual.
Per
a ruff hi ha manipulació en el fotoperiodisme, en el fotoperiodisme
hi ha un entorn molt complex. No sols hi ha un fotògraf, sinó un
editor i depén de les seues intencions i de com vol presentar les
fotografies en un context de guerra.
Quan
va començar amb els retrats era encara un estudiant de l’Escola
d’Art de Düsseldorf. En aquell moment estava influenciat per l’art
conceptual i minimalista d’EE.UU. Segons Ruff, el retrat quasi
havia desaparegut de l’art contemporani i llavors va plantejar la
possibilitat de fusionar eixos dos interessos. És a dir, fer retrats
però dins d’este art conceptual i minimalista.
La
seua fotografia és de gran format, tot va començar amb la sèrie
de retrats. Va fotografiar amics i Companys de classe. Llavors va
decidir fer algunes d’elles en format gran. La gent va reaccionar
de forma diferent. Finalment van veure el mitjà, no van confondre la
realitat amb la foto.
Per
a Ruff el format gran va ajudar a fer que la fotografia
s’independitzara dels conceptes previs i que es convertira en un
art en estat propi. Perquè fins eixos moments se la considerava un
art de segona categoria. Amb el gran format la gent va començar a
veure la fotografia com un art amb lletres majúscules.
En
'computergraphics' (imatges informàtiques) Ruff, a través de les
fórmules matemàtiques va generar una imatge virtual amb
l’ordinador. En la seua sèrie phg fa referència als antics
fotogrames de Man Ray. La idea és utilitzar un radiograma (vidre),
agafar un paper fotosensible i col·locar un objecte damunt. Ho
exposes a la llum, retires l’objecte i obtens les ombres. És com
una radiografia d’objectes en paper fotosensible. Ruff volia crear
els seus propis fotogrames, perquè estava interessat a veure les
ombres dels objectes. És una fotografia sense cambra, només
necessites llum en una habitació fosca. Però la seua proposta va
ser no fer-ho en l’habitació fosca, analògic i tradicional,
sinó amb un ordinador.
A
Ruff li inspira la vida quotidiana, els periòdics, la televisió
i el carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada