LA FOTÒGRAFA NORD-AMERICANA ANNIE LEIBOVITZ PREMI PRÍNCEP D’ASTÚRIES DE COMUNICACIÓ 2013

S’ha imposat a l’Agència Magnum i a la periodista Christiane Amanpour

"Quan dic que m’agradaria fotografiar determinada persona, vull dir realment que m’agradaria conéixer-la"

La fotògrafa nord-americana, nascuda en Connecticut, és la segona dona que rep el Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats des que es va crear en 1981, després de la poeta i escritora María Zambrano.

El jurat del premi ha destacat que Leibovitz ha sigut una de les dinamitzadores del fotoperiodisme mundial i és una de les fotògrafes més respectades a Europa i Amèrica. La seua obra gràfica s’ha exposat en les principals galeries i museus del món.

Leibovitz als seus 63 anys, està considerada com la fotògrafa viva millor pagada i més important del moment.

El 8 de desembre de 1980 fotografia a John Lennon en el seu apartament per a la portada de Rolling Stone i algunes hores després de la sessió fotogràfica, el músic va ser assassinat per Mark David Chapman en l’entrada al seu edifici a Nova York. La portada en què Lennon apareix despullat i en posició fetal junt amb la seua esposa es va publicar el 22 de gener de 1981 sense titulars.

Leibovitz ha estat en primera línia d’alguns dels conflictes bèl·lics més importants d’este segle, com la Guerra de Líban o la Guerra dels Balcans

Els premis Príncep d’Astúries, que enguany celebren la seua trenta-tresena edició, estan dotats, cada un d’ells, amb una escultura de Joan Miró -símbol representatiu del guardó-, 50.000 euros, un diploma i una insígnia.

Annie Leibovitz (nascuda en 1949) va prendre classes nocturnes de fotografia mentres estudiava pintura en el San Francisco Art Institute. En 1970 va començar a treballar per a la revista Rolling Stone. Es va convertir en el cap del departament de fotografia de Rolling Stone en 1973. Quan va deixar la revista, 10 anys més tard, havia realitzat 142 portades.

Leibovitz ha realitzat algunes de les imatges més memorables i icòniques dels últims 30 anys, tant a partir del seu treball amb Rolling Stone com a través dels seus retrats de cobertura de Hollywood en Vanity Fair. També ha gravat els horrors de la guerra a Rwanda i Sarajevo i pres fotografies íntimes dels seus propis amics i familiars, incloent-hi les de la seua parella per 15 anys Susan Sontag.

El seu primer contacte amb la fotografia va ser a través d’àlbums de fotos familiars. Un poc més tard, les seues primeres referències en matèria de fotografia van ser Henri Cartier-Bresson i Jaques-Henri Lartigue. En 1970 va tindre el seu primer gran èxit com a fotògrafa gràcies a un portfolio que va proposar a Robert Insburry, el director artístic de la revista Rolling Stone. Leibovitz va ser anomenada en 1973 fotògrafa cap d’eixa revista, càrrec que va ocupar fins al seu trasllat a Vanity Fair, en 1983.

Els seus retrats d’estreles de la música, el cine i el teatre, de l’art, la literatura o la política, seduïxen per la seua originalitat i les seues posades en escena. La serietat i la sobrietat no són el costat fort dels seus retrats, al contrari, ella introduïx sempre en les seues imatges una certa dosi de broma, humor i ironia.

"Quan dic que m’agradaria fotografiar determinada persona, vull dir realment que m’agradaria conéixer-la"

Anie Leibovitz és la tercera filla d’un matrimoni jueu compost per Samuel Leibovitz, Tinent Coronel de les Forces Armades, i Marilyn Heit Leibovitz, mestra de dansa.

Al llarg de la seua carrera va retratar a mites com Mick Jagger, Michael Jackson o Bob Dylan, amb els que va realitzar algunes de les seues portades per a revistes emblemàtiques, va convéncer a Demi Moore perquè posara despullada i embarassada de set mesos i va ficar a Whoopi Goldberg en una banyera plena de llet, deixant veure només el seu rostre i les seues extremitats. En 1975 documenta la gira musical Rolling Stones que la banda britànica va realitzar per Estats Units i Canadà.

Es va interessar per la fotografia practicant en un quart fosc de la base aèria Clark, en Filipines, on son pare va estar destinat durant la Guerra de Vietnam. En 1969 va passar una temporada en un kibbuts israelià. En 1971 va rebre la llicenciatura en Belles Arts per l’Institut d’Art de San Francisco.

Entra en Vanity Fair en 1983 cobrant més de 2 milions de dòlars anuals. En 1986, treballa en la Copa Mundial de Futbol a Mèxic i en 1988 va retratar a diverses personalitats per a una campanya publicitària d’American Express, per la que va rebre el premi Clio. En 1990 funda l’Estudi Annie Leibovitz a Nova York, en 1991 es convertix en la primera dona a exhibir la seua obra en la Galeria Nacional de Retrats de Washington D. C. i des de l’any 1995, es dedica a retratar els actors per a The Hollywood issue, edició que Vanity Fair publica cada any en el mes de març. En 1996, va ser anomenada fotògrafa oficial dels Jocs Olímpics d’Estiu en Atlanta, Geòrgia. En 2000, fotografia a cinc dones per al calendari Pirelli. En 2006, fotografia per a The green issue a Julia Roberts, George Clooney i Al Gore. També fotografia a l’elenc de la sèrie de televisió Els Soprano per a Vanity Fair. Al setembre de 2007 va fer el primer retrat a Nyandú, filla dels actors Tom Cruise i Katie Holmes, va ser portada de Vanity Fair. A més del seu treball amb personatges, va practicar la fotografia documental i de paisatges, contractada per l’editorial Condé Nast Publications des de 1993, com donen compte la sèrie que va realitzar a Sarajevo en 1990, la campanya per a l’elecció com a senadora de Hillary Clinton o quan va immortalitzar el gabinet de George W. Bush, poc després del 11-S.

La Royal Photographic Society la va guardonar en 2009 amb la Medalla Centenari. El 23 de maig de 2013 va ser guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats. La Biblioteca del Congrés dels Estats Units li va atorgar el títol de «Llegenda viva», i la revista American Photo la va anomenar la fotògrafa més influent del nostre temps.

Relacionada sentimentalment des de 1988 amb l’escriptora nord-americana Susan Sontag, fins a desembre de 2004, quan Sontag va morir. Leibovitz la va fotografiar en el seu llit de mort. Va realitzar a més una col·lecció que incloïa retrats de la decadència física de l’escriptora durant alguns mesos. A Leibovitz, que havia fet pública la seua ruïna financera alguns mesos abans, li van retraure que fera públiques eixes fotografies per a lucrar-se. En 2009, Leibovitz va arribar a un acord amb l’empresa Arts Capital Group (ACG) amb la que tenia un deute de 16,76 milions d’euros, per mitjà del qual va recuperar el control de la seua obra. La fotògrafa va demanar esta quantitat a l’entitat financera per a cobrir altres deutes usant com a aval les seues dos cases i els drets d’autor de la seua extensa obra fotogràfica. ACG va retirar les accions legals que havia emprés per a recuperar els diners.