"Larry Fink. "Bodi and soul". El fotògraf nord-americà Larry Fink exposa 85 obres en Saragossa

El fotògraf nord-americà Larry Fink exposa 85 obres en el Museu Pablo Gargallo de Saragossa, una exposició en què proposa un viatge visual per la societat nord-americana de l’últim mig segle a través de la seua personal mirada.

La mostra, titulada "Larry Fink. Bodi and soul" que està organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Saragossa i el Centre Andalús de la Fotografia, romandrà oberta al públic fins al 6 de gener de l’any que ve.

En l’exposició, este veterà fotògraf nord-americà, considerat un dels artistes de referència de la fotografia social i documental del seu país, compon un apassionant retrat social de més de cinc dècades de treball.

Larry Fink col·labora amb revistes de gran prestigi com Vanity Fair, W, GQ, Detour, Rolling Stone, The New York Times Magazín o The New Yorker. Fink ha passat a la història de la fotografia per la seua personal utilització del flaix de reportatge, des de fa temps indissociable al seu segell visual, constituint una de les característiques essencials de la seua obra.

La sèrie dels anys setanta de Larry Fink, "Social Graces", esta considerada com un dels principals treballs d’edició fotogràfica del segle XX. Social Graces retrata individus de Nova York de les classes més acomodades en activitats frívoles o mundanes com a gales de beneficència, inauguracions o trobades en els clubs més exclusius de la ciutat.

Mafre presenta una exposició del fotògraf William Christenberry

La mostra més completa d’este fotògraf, principal impulsor de la fotografia en color.

La mostra reunix més de 300 fotografies, majoritàriament vintage, realitzades entre 1961 i 2007 i deu escultures.

Font: hechos de hoy

El fotògraf William Christenberry ha retratat com ningú el sud dels Estats Units. La seua instal·lació sobre el Ku Klux Klan no deixa indiferent. La Fundació Mapfre va presentar este dimarts l’exposició de fotografia William Christenberry. No són fotografies, són històries, que podrà veure’s fins al 24 de novembre en la sala Azca (Av. General Perón, 40), a Madrid.

William Christenberry (Tuscaloosa, Alabama, 1936) és creador d’un imaginari que li ha situat entre els principals impulsors de la fotografia en color i és un artista destacat en la història recent de la fotografia americana per la seua peculiar visió del paisatge tradicional del sud dels Estats Units. La mostra reunix més de 300 fotografies, majoritàriament vintage, realitzades entre 1961 i 2007 i deu escultures.

A més, inclou la instal·lació artística The Klan Room, composta per més de 300 peces entre dibuixos, escultures, fotografies, i altres objectes, que Christenberry inicia en la dècada dels seixanta i a la que, al llarg de tota la seua carrera, ha anat incorporant noves obres i materials diversos relacionats amb el Ku Klux Klan.

Així mateix, es presenta una selecció de la seua col·lecció d’anuncis i objectes publicitaris que ha anat reunint al llarg d’estos anys i que mostren el seu interés per la cultura popular.

Gran part de l’obra fotogràfica de Christenberry té el seu origen en els viatges que anualment realitzava a Hala County per a documentar els escenaris de la seua infància i joventut. Molts dels temes que va fotografiar durant anys, inclús dècades, ell mateix ha definit com el seu particular interés per l’estètica de l’envelliment. La seua cambra registra cases abandonades, esglésies rurals, cementeris, objectes trobats en el camp o paisatges intervinguts per l’home, fent de l’experiència personal i el viatge l’argument central i circular de la seua obra fotogràfica i d’esta exposició.

Filip Dujardin. Fictions.

Per: Doctor Ojiplático

Filip Dujardin és un artista i fotògraf resident a Bèlgica. En Ficcions, una sèrie d’estructures fictícies creades a base de collage digital, Dujardin crea a partir de fotografies d’edificis reals en la contornada de Gant, Bèlgica, creacions arquitectòniques estructuralment impossibles i inversemblants. Alguns dels edificis més interessants pareixen perfectament normals a primera vista, revelant la seua naturalesa fictícia quan l’espectador registra dades absents o incongruents.

EL CENTRE ANDALÚS DE LA FOTOGRAFIA OBRI LES PORTES DE L’EXPOSICIÓ “OBRA COL·LECCIÓ. L’ARTISTA COM A COL·LECCIONISTA”

font: lainformacion.com

El Centre Andalús de la Fotografia (CAF) de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport inaugura el dilluns 23 l’exposició “Obra-colecció L’artista com a col·leccionista”, comissariada per Joan Fontcuberta, artista, docent, assagista, crític i promotor d’art especialitzat en fotografia.

L’exposició documenta una situació actual en auge: el trànsit del col·leccionisme de creació a la creació com a col·leccionisme. Els artistes Ève Cadieux, Emilio Txapela Pérez, Hans Eijkelboom, Erik Kessels, Martin Parr, Jean-Gabriel Périot, Joachim Schmid, Richard Simpkin, Eric Tabuchi i Penelope Umbrico mostren una idea comuna: renunciar a continuar prenent fotos i no contribuir a la sobresaturació icònica present en l’actualitat. Es tracta d’una producció de Foto Colectania patrocinada per la Fundació Banc Sabadell.

ROBERT CAPA FOTOGRAFIA A POBLACIÓ CIVIL CONTEMPLANT COMBATS AERIS

Autor, José Manuel Serrano Esparza

http://elrectanguloenlamano.blogspot.com.es/2013/09/hankou-china-29-de-abril-de-1938-robert.html

El 29 d’Abril de 1938, Robert Capa va fotografiar població civil xinesa observant els combats aeris que es desenvolupaven sobre la ciutat d’Hankou (província de Hubei) entre abundants caces japonesos Mitsubishi A5M i 78 caces xinesos Polikarpov I-15 i Polikarpov I-16 (fabricats a Rússia).

La massiva batalla aèria està sent observada a peu de carrer i amb elevats nivells d’expectació per civils xinesos, les reaccions i gestos de la qual són magistralment captats per Capa, que fa diverses fotografies d’estos instants, entre les que destaquen dos:

Robert Capa / ICP New York

Imatge realitzada des d’un angle de pren perpendicular i lleugerament contrapicat, potenciant el dramatisme dels moments replets de tensió que s’estan vivint.

Veiem tres hòmens adults i un xiquet que estan mirant al cel veient la lluita entre els avions xinesos i japonesos.

Encara que tots compartixen en major o menor mesura l’estrés del moment, cada persona és distinta i té un mode diferent d’expressar corporalment els seus sentiments interns i reaccions al presenciar en directe els combats.

L’home amb barret ubicat a la dreta de la imatge afronta la situació amb tota la serenitat possible donades les circumstàncies i mira amb molt interés el que està ocorrent. No obstant això, el seu semblant de preocupació reflectix tensió continguda, complementada per la gran atenció que està prestant a la guerra aèria que s’està produint sobre Hankou (província de Hubei), si bé el seu nivell de por és menor al dels altres dos hòmens que apareixen en la fotografia, i pareix assumir els fets amb una certa resignació.

Óscar Garrido: "Exposar fotografia és com invitar la gent al teu propi enterrament”

El valencià exposa la seua obra en blanc i negre sobre Hong Kong

El fotògraf Óscar Garrido (Xàtiva, 1975) exposa durant el pròxim mes la seua obra entorn d’un viatge a Hong Kong en 2009. L’Institut Confuci de València és l’encarregat d’albergar este treball de fotografia analògica en blanc i negre que recorre, en paraules del seu autor, "una ciutat excessiva, capaç de sorprendre profundament al visitant occidental".

Garrido diferència les grans ciutats asiàtiques (recentment també va estar a Tòquio) de les europees o occidentals: "pots passejar per Nova York, però les sensacions que perceps ja està en les pel·lícules. No obstant això, en una ciutat com Hong Kong pots veure com al teu costat li tallen el cap a una granota perquè algú es menge la resta després". L’autor valencià mostra a través del seu treball fotogràfic una ciutat intensa i marcada per la seua condició d’excolònia britànica. "La ciutat està condicionada pel seu creixement vertical, i això és en gran manera el que he fotografiat sense detindre’m".

A Garrido li agrada passar desapercebut mentres capta les seues instantànies. "No sóc dels fotògrafs que en este tipus de projectes es passen hores preparant una fotografia. Per a mi, el viatge també és un viatge de plaer que en este cas vaig compartir amb la meua parella". En les seues fotos es pot veure el mercat de pardals o com s’oferix menjar a l’aire lliure, incloent-hi peix. Moltes de les instantànies, a pesar del blanc i negre, ens recorden a escenes de Chunking Express, de Wong Kar-wai, en les que hi ha estrés urbà, persones per totes les bandes i el ja esmentat desenvolupament vertical.

Garrido va evolucionar com a fotògraf en les tecnologies analògiques. "Quan vaig amb les cambres analògiques de viatge realitze unes 800 o 900 fotos. Si fóra amb l’equip digital faria 900 al matí i 900 a la vesprada i tornaria a casa amb 20.000 fotos. No és el tipus de fotografia ni de viatge que busque", assegura.

Garrido va realitzar este viatge amb l’esperança d’exposar la seua obra algun dia. "Hi ha altres fotògrafs que no busquen el reconeixement, però a mi m’agrada. M’agrada que la gent ho veja, encara que exposar la teua fotografia és com invitar la gent al teu enterrament: et veuen amb la mirada de contemplar quelcom del passat, quelcom que és teu i en un cert sentit ja esta tancat".

Prepara el viatge minuciosament en el sentit tècnic, comprant rotllos de pel·lícula de 30 metres, convertint-los en carrets i realitzant les fotos. A la volta, positivar i passar per l’ampliadora com en un procés final.

No obstant això, la nova situació social i econòmica de la ciduad de València i el seu entorn ha començat a inspirar Garrido: "he començat a preparar un projecte en què vull fotografiar polígons industrials. Estic estudiant amb un altre company cap a on apuntarem amb les fotos: arquitectura morta, tristesa, els que han sobreviscut...". En tot cas, el projecte serà novament analògic i amb el procés artesanal present en el seu treball sobre Hong Kong i ara accessible al públic valencià.

LA PRIMERA FOTOGRAFIA REALITZADA A ESPANYA

Barcelona 1839

  Un dimarts 10 de Novembre de 1839, a Barcelona davant de la Casa Xifré i prop de la Llotja, es va prendre la considerada primera fotografia feta a Espanya. El seu autor va ser Ramón Alabern. I per a realitzar-la va ser necessària una exposició de 20 minuts usant la tècnica de daguerreotip, cambra i tècnica que havia importat Alabern directament des de París. La fotografia va suposar tot un esdeveniment en la Barcelona de l’època, arreplegant-se cròniques en els periòdics locals com El Constitucional. Dies després este mateix diari va anunciar que se sortejaria la placa el dia 14. Es van vendre els bitllets a sis reals de velló cada u. L’agraciat va ser el número 56 i del destí de la famosa fotografia mai més es va saber.

La imatge de dalt és també un daguerreotip i va ser presa l’any 1848 en el mateix lloc que la d’Alabern, encara que sense la Llotja. És d’una col·lecció particular de Tarragona. I junt amb un altre daguerreotip realitzat a Cadis l’any 1840, que arreplega unes vistes dels terrats de la ciutat i que es conserva en el museu Paul Getty de Los Angeles, van ser les primeres fotografies preses a Espanya que es conserven.

Una placa commemorativa en la Plaça de Palau reinvindica que allí es va prendre la primera fotografia feta a Espanya.

CATALÀ ROCA, LA MIRADA DEL FOTÒGRAF “ABSENT” DE L’ESPANYA EN BLANC I NEGRE

"No creia en el valor artístic de la fotografia, sinó en la seua capacitat com a mitjà de comunicació"

 Dalí botant a la corda, un grup de dones esperant el Gros de Nadal, una correguda de bous amb Luis Miguel Dominguín i una gitaneta descalça són imatges que podrien resumir l’Espanya en blanc i negre dels 50 i 60 que arriben a Madrid amb l’exposició "Català-Roca. Obres mestres".

Francesc Català-Roca (Valls, 1922-Barcelona, 1998) assenyalava que "un fotògraf mai pot dubtar en el moment del tir", com es recorda en l’exposició dedicada al considerat millor fotògraf documental de l’Espanya del segle XX en el Cercle de Belles Arts de Madrid, oberta fins al pròxim 12 de gener.

Català-Roca no admetia el dubte, perquè segurament no tindria més oportunitats, ja que "actuava com un fotògraf absent, sense trastornar la realitat, per a convertir en rellevant una imatge treta d’un context ordinari", ha explicat el comissari de l’exposició, Chema Conesa, també fotògraf de dilatada experiència en la premsa nacional."No intervindre, no alterar i simplement definir el moment del tir" eren les línies mestres del treball de Català-Roca, ha explicat Chema Conesa, per a qui el fotògraf català es va anticipar a Espanya amb el seu treball al concepte de "El moment decisiu" que encunyaria després un dels grans de la fotografia mundial, Henri Cartier-Bresson.

 El fotògraf català va immortalitzar els seus amics Salvador Dalí i Joan Miró, però sobretot a les gents i paisatges del camp i de les grans ciutats, en obres com "Gitanilla" (Montjuic, Barcelona, 1950), "Esperant el Gros" (Porta del Sol, Madrid, 1952) o "La floreta" (Sevilla, 1959).También va deixar altres imatges "destinades a reconéixer i reconéixer-nos" tretes del costumisme quotidià, com el pare i el fill que compartixen el menjar en "La Puebla de Montalbán" (Toledo, 1950), als habitants de Carrascosa del Camp (Conca), que observen un bou que es dessagna en els seus carrers en un dia de 1954, passant per nombrosos pobles de Castella, Múrcia o Girona. L’exposició reunix 150 imatges, seleccionades per Chema Conesa junt amb els hereus del fotògraf, Martí i Andreu Català Pedersen, i els depositaris del seu arxiu, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, després d’una profunda labor d’investigació sobre més de 200.000 negatius i 17.000 fulls de contactes.

El fotògraf català va deixar un llegat "impecable", ja que destruïa tot negatiu que tinguera alguna imperfecció, ha explicat Conesa, el qual ha afegit que Català-Roca, perfecte coneixedor de la tècnica fotogràfica perquè des de xiquet ajudava a son pare, el fotògraf Pere Català Pica, "abominava" no obstant de la fotografia artística."No creia en el valor artístic de la fotografia, sinó en la seua capacitat com a mitjà de comunicació".

L’exposició es completa amb un documental de 20 minuts en què es resumix la personalitat del fotògraf i la seua filosofia a través dels temes que més li van interessar: la Barcelona dels anys 60 l’arquitectura i el seu retrat d’una Espanya a la que mirava "de front".

font: lainformacion.com

EL CIRCULO DE BELLAS ARTES DE MADRID EXPOSA LES FOTOS GUANYADORES DEL CERTAMEN DE FOTOPERIODISME WORLD PRESS PHOTO

El certamen de fotoperiodisme World Press Photo se celebra en el Circulo de Bellas Artes de Madrid fins al pròxim 13 d’octubre.

En esta mostra s’arrepleguen instantànies relacionades amb esdeveniments succeïts durant l’any 2012, com la guerra de Síria, els Jocs Olímpics de Londres, el terratrémol i posterior tsunami de Japó o el conflicte de Gaza entre altres.

Les fotografies exposades en la col·lecció han sigut realitzades per fotoperiodistes, agències i diaris de tot el món, i entre les fotos seleccionades figuren quatre autors espanyols: Pep Bonet, Daniel Ochoa Olza, Emilio Morenatti i Bernat Armangué.

El guanyador d’esta edició del World Press Photo és el fotoperiodísta d’origen suec Paul Hansen, autor d’una commovedora instantània presa en la franja de Gaza, en la que un grup de persones porta en braços a dos xiquets morts després d’un atac israelià.

MORT, POESIA I FOTOGRAFIA EN TABACALERA AMB MANUEL VILARIÑO I LA SEUA SEDA DE CAVALLS.

Manuel Vilariño. Seda de cavall

De 13 de setembre al 24 de novembre

Tabaquera. Espai Promoció de l’Art

Carrer Ambaixadors, 51

Entrada gratuïta

Manuel Vilariño (A Corunya, 1952) és fotògraf i poeta. Des que realitzara la seua primera exposició l’any 1982, les seues obres no han deixat de mostrar-se en galeries i museus de referència, trobant-les en col·leccions com les del Museu Reina Sofía de Madrid, en el Fine Arts Museum de Boston o el Museu Extremeny.

Revista d’art logopress

El singular i potent espai de Tabacalera torna a obrir les seues sales a una exposició fotogràfica. Esta vegada la melancolia i la poesia del gallec Manuel Vilariño són les encarregades d’omplir els espais expositius en una mostra que reunix un centenar de fotografies i dos instal·lacions del Premi Nacional de Fotografia 2007.

L’exposició, comissariada per Fernando Castro Flórez, recorre la fèrtil trajectòria d’este artista coruñés, que utilitza en la seua obra tant el blanc i negre com el color, i ens acosta a la seua manera de veure l’art a través d’un llenguatge propi de presències i sons, de finitud i esperança, de silenci i evocacions.

BILBAOARGAZKI 2013 CONVERTIRÀ A BILBAO EN CAPITAL INTERNACIONAL DE LA FOTOGRAFIA DURANT EL PRÒXIM MES D’OCTUBRE

 Bilbao tornarà a convertir-se el pròxim mes d’octubre en la capital internacional de la fotografia amb la celebració de la sèptima edició de BILBOARGAZKI, una iniciativa de la Federació d’Agrupacions Fotogràfiques del País Basc, patrocinada per BBKFundazioa i que compta amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament de Bilbao.

La nova edició de BILBOARGAZKI inclou huit exposicions fotogràfiques d’autors nacionals i estrangers, de diferents estils i temàtica variada, quatre conferències i tres tallers fotogràfics, un d’ells dirigit especialment a xiquetes i xiquets i adaptat a la tecnologia digital.

El programa inclou també el contacte directe amb alguns artistes de llarga trajectòria, com Frederic Garrido –Premi Nacional 2013 de la Confederació Espanyola de Fotografia– o Teresa Ormazabal i Pedro Kareaga, a través de conferències i tallers sobre distints aspectes de la fotografia.

EL CENTRE DE FOTOGRAFIA CONTEMPORÀNIA DE BILBAO OBRI LES SEUES PORTES

 Bilbao compta amb un nou espai d’avantguarda en l’àmbit de la cultura. El Centre de Fotografia Contemporània de Bilbao obri les seues portes en l’Edifici Ensanche, que reforça així la seua aposta estratègica per constituir-se en un referent urbà de l’art i el disseny, en ple cor de la ciutat. Esta nova iniciativa naix amb vocació de consolidar un punt de trobada per a professionals i persones aficionades a la fotografia, que tindran una oportunitat única per a realitzar cursos especialitzats d’un any de duració, mòduls trimestrals -bàsic, mig i avançat- i tallers de cap de setmana. El Centre de Fotografia Contemporània acull també una sala d’exposicions i conferències, oberta al públic, en la que residents, visitants i turistes podran disfrutar dels millors treballs d’artistes locals, estatals i internacionals.

FOTOGRAFIA AÈRIA EN LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

 L’exactitud amb què els exèrcits en marxa coneixien la situació de les carreteres, dels corrents dels rius i de les fàbriques i magatzems, en les regions per on avancen les tropes aliades durant la Segona Guerra Mundial, va ser i continua sent ben sovint, causa de sorpresa per a molts. L’explicació, en gran part, es trobava, en la fotografia aèria. Els fotògrafs, anticipant-se als exèrcits, volaven a gran altura o descendien sobre el terreny, per a prendre en pel·lícula, els detalls de cada quilòmetre. Esta classe de fotografia es va convertir en tota una ciència.

Amb cambres especials del Cos Aeri de l’Exèrcit dels Estats Units, un avió podia volar a una altura de dotze mil metres d’altitud. l’Aeroplà no aconseguia a ser vist des de la terra i prenia fotografies tan detallades que podien llegir-se els anuncis pintats en els sostres. Un altre tipus de cambra, permetia a un pilot que descendir fins a passar quasi fregant les teulades i les copes dels arbres, a una velocitat de 650 quilòmetres per hora, obtindre fotografies tan clares que podia llegir-se una etiqueta apegada en el parabrisa d’un automòbil i comptar amb exactitud el nombre de fils d’aram estesos entre els pals telefònics. Amb un tercer tipus de cambra, es prenen fotografies en colors, tan exactes, que ben sovint es determinava la classe de producció d’una fàbrica pel color del fum de les seues ximeneres.

FOTÒGRAF RETRATA LA LLUITA DE LA SEUA ESPOSA CONTRA EL CÀNCER

 Des de la primera vegada que el fotògraf estadunidense Angelo Merendino va veure a Jennifer, immediatament va tindre la sensació que ella era la triada, la dona amb què volia viure per la resta de la seua vida. Un dia es va omplir de valor per a declarar-li el seu amor i, per a fortuna d’ell, també va ser correspost. Va ser així com va iniciar una història d’amor i als pocs mesos van contraure matrimoni. Però 5 mesos després de ser casats, Jennifer va ser diagnosticada amb càncer de mama. Un moment en què ambdós es van mirar als ulls, l’un va sostindre les mans de l’altre i es van dir: “Estem junts, estarem bé.”

Sent el segon tipus més comú en el món, el càncer de mama és el més comú entre les dones. A pesar dels avanços mèdics en el tractament d’esta malaltia terrible i despietada.

CONCEDIXEN A NANDO ESTEVA EL SEGON PREMI EN FOTOGRAFIA PUBLICITÀRIA GASTRONÒMICA I UNA MENCIÓ HONORÍFICA DELS IPA

 El Festival De Los Ángeles (EUA), que organitza els Premis Internacionals de Fotografia (IPA), ha concedit al fotògraf mallorquí Nando Esteva el segon premi en Fotografia Publicitària Gastronòmica pel seu treball 'El Modern' i un menció honorífica en Arquitectura Històrica per 'Es Sindicat' en la seua edició de 2013.

El jurat dels IPA, compost per més de 70 professionals de la fotografia, va donar a conéixer este divendres als premiats en l’edició número 11 d’un dels certàmens més importants del món i al que optaven més de 10.000 treballs.

PIETER HUGO FOTOGRAFIA LES “FRACTURES I L’ESQUIZOFRÈNIA” DEL SEU PAÍS, “LA VIOLENTA SUD-ÀFRICA”

 Amb la visió febril de sempre, l’artista sud-africà torna amb "Kin", una indagació en què es pregunta si val la pena continuar vivint a Sud-àfrica. El projecte mescla fotos personals de la dona embarassada de Hugo amb imatges sobre la immensa bretxa social d’una de les nacions més violentes del món. Les fotos tracten de respondre a les preguntes del fotògraf: "Com es viu en este país? 

QUÈ FER SI ET ROBEN LES TEUES FOTOGRAFIES PER INTERNET?

Els consells de National Geographic

Tots els que publiquem fotografies per internet ens exposem a això. Hem parlat mil vegades d’este assumpte. La solució és clara: no publiques res i així ningú et robarà res. Però en este món social i de noves tecnologies, qui no té presència en internet, simplement no existix.

És evident, que hi ha molts matisos diferents en esta qüestió perquè hi ha usuaris que s’apropien de fotografies per a dir que les han fet ells i “presumir” fins a l’ús de grans corporacions que utilitzen internet com a gran base de dades fotogràfiques. També conscient d’això, Kike Calvo, fotògraf amb amplíssima experiència i que treballa per a National Geographic proposa una sèrie de consells sobre què podem fer quan una de les nostres fotografies és “robada” o “usada indegudament”, si així ho preferim. Sobretot, orientats a quan eixe supòsit “mal ús” és per part d’una entitat, empresa, agència o companyia.

EL CIJ DE CULLERA ORGANITZA UN TALLER DE FOTOGRAFIA DIGITAL I PHOTOSHOP

El taller va dirigit a totes aquelles persones interessades en la captura d’imatges fotogràfiques en suports digitals i el seu posterior tractament i retoc digital amb photoshop.

 El Centre d’Informació Juvenil de Cullera organitza, dins de les seues activitats per a 2013/14, un taller d’iniciació a la fotografia digital i photoshop.

El taller va dirigit a totes aquelles persones interessades en la captura d’imatges fotogràfiques en suports digitals i el seu posterior tractament i retoc digital amb photoshop.

Este taller té com a objectiu capacitar l’alumne per a tindre una base teòrica i practica que li permeta conéixer i manejar els equips bàsics de presa fotogràfica i de revelat digital.

Els tallers, organitzats pel CIJ de Cullera, estan dividits en dos parts complementàries, fotografia digital i photoshop.