El
fotògraf de Vogue i Harper's Bazaar Erwin Blumenfeld (1897-1969) rep
l’homenatge del museu parisenc del "Jeu de Paume" en una
exposició que recorre la carrera de l’artista a través de
fotografies, dibuixos i fotomuntatges.
La
mostra exhibix a més de les imatges més conegudes del cèlebre
fotògraf nord-americà d’origen alemany altres projectes
experimentals de fotografia, dibuix, collage o fotomuntatge en què
va treballar durant tota la seua vida i que van quedar en l’ombra
per la seua carrera com a retratista de moda i publicitat.
Erwin
Blumenfeld va emigrar als Estats Units on es va convertir en un dels
fotògrafs de moda més importants i millor pagats realitzant
treballs per a Vogue. El recorregut de l’exposició comença amb
una mostra de dibuixos i muntatges que l’artista va realitzar
sobretot entre 1916 i 1933 mesclant aquarel·la, tinta xinesa o
llapis en collages plens de color i confusió. El nu també va ser
una part important de la seua producció que protagonitza una secció
d’esta mostra amb imatges que van dels nus més clàssics, als més
avantguardistes. Després d’un breu espai en què s’exhibixen
fotografies relacionades amb l’arquitectura i el paisatge urbà, es
dóna pas a una sèrie de sis imatges reunides davall el títol de
"El dictador", una successió de retrats de Hitler
recompostos i superposats davall tot tipus de manipulacions que
eviten mostrar el rostre de l’home i que aconseguix fer el retrat
de l’horror. Este treball que beu directament de les fonts de les
avantguardes fotogràfiques està a més íntimament lligat a la
biografia del fotògraf, ja que va tractar de desertar dels servicis
alemanys durant la I Guerra Mundial i vint anys més tard va ser
internat com a jueu en els camps de Montbard, Loriol, Li Vernet,
Cactus i Agen. Després d’esta experiència terrible va aconseguir
arribar a Estats Units, un autèntic paradís per a Blumenfeld, on va
conéixer la fama gràcies a la seua professió.
Erwin
Blumenfeld (26 de gener de 1897 - 4 de juliol de 1969)
Va
nàixer a Berlín i va aprendre fotografia d’una manera
autodidacta, al sorgir el moviment Dadà es va unir al mateix junt
amb Georg Grosz. A l’acabar la primera guerra mundial es va
traslladar a Holanda i va adoptar el pseudònim de Jan Bloomfield,
junt amb Grosz i Paul Citroën va fundar la «Central Dadà
d’Amsterdam». Els seus treballs fotogràfics consistien en
material contra els nazis i fotomuntatges dotats de caràcter
experimental, per al que emprava solarizaciones, combinacions de
negatius, escenificacions i altres procediments que situaven la seua
obra en el moviment surrealista.
En
1936 es va traslladar a París on comença a col·laborar amb Verve,
Vogue i Harper's Bazaar. En 1940 és internat en un camp de
concentració però va aconseguir evadir-se cap a Estats Units amb la
seua família, nacionalitzant-se allí a l’acabar la segona guerra
mundial. En este país continua amb les seues col·laboracions en les
revistes incorporant-se a Cosmopolitan, Look i Popular photography,
aconseguint gran prestigi en el món de la fotografia de moda en què
aplicava l’experimentalisme propi del surrealisme.
En
els anys cinquanta va abandonar la fotografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada