©PATRICIA SÀNCHEZ |
Font:
LA
VEU
DIARI
DIGITAL del PAÍS VALENCIÀ
Dimecres,
15 d'octubre a les 00:00h Cultura
Ribera
Baixa > Xúquer > País Valencià
‘Records
nòmades’, aprenent dels pobres més 'rics' del món
Una
exposició fotográfica itinerant sorgida d’un taller de fotografía
digital recopila imatges i vivències d’una jove artista de Cullera
que ha establert la seua residencia a Nova Zelanda després de
viatjar per quasi tots els continents
©PATRICIA SÀNCHEZ |
"Vaig
poder coincidir amb persones molt riques i amb persones molt pobres.
I per a la meua sorpresa, els més pobres no estan ni a Índia, ni a
Àfrica ni en qualsevol altre país que està sent saquejat, arrasat
i esclavitzat. Els tenim molt més a prop del que ens imaginem. Som
nosaltres mateixos: pobres en valors, pobres en respectar a qui no és
igual que nosaltres, pobres en no jutjar, pobres en amabilitat,
pobres a confiar, pobres a estimar, pobres a expressar els
sentiments, pobres en relacions humanes, pobres en llibertat, pobres
a ser persones...”, assegura l'autora d'aquestes imatges que
integren la mostra itinerant ‘Records Nòmades’.
Leo
Part / València
Les
instantànies d'una de les alumnes participants enguany en el taller
de fotografia digital (del 2 al 16 d’octubre) i Photoshop (del 21
al 30 del present mes) que se realitza a Cullera constitueixen l'eix
d'una singular exposició fotogràfica que, després del seu pas per
l'hotel Cullera Holiday municipi visitarà en breu les localitats de
Sueca, València i possiblement, Tavernes de la Valldigna.
Una
part dels beneficis de la venda de les obres –a un preu de 15
euros- està destinada a l’associació local Esperança Animal. La
mostra itinerant resultat del Tallers de Fotografia impartit pel
realitzador i fotògraf valencià Jordi Piris, està organitzada pel
CIJ Cullera en col•laboració amb l’associació cultural
k-lidoscopi.
©PATRICIA SÀNCHEZ |
En
principi, els tallers –amb clases teòriques i pràctiques- tenen
com a objectius introduir els alumnes en els coneixements bàsics per
a la captura d’imatges i dotar-los de les ferramentes per traure el
millor rendiment a les imatges digitals captades pels mateixos
participants.
Però
un dels aspectes més cridaners d’aquestos tallers se centra en la
qualitat de les fotografies aportades per una de les seues alumnes
participants, Patricia Sánchez (1987) una jove que, un bon dia de
setembre de 2011, després que l'empresa on treballava tancara portes
com a conseqüència de la crisi, va decidir vendre el seu cotxe,
trencar la vidriola i agafar la motxilla per recórrer món. La seua
va ser una més de les moltes fugides provocades per la crisi que la
van dur a manprendre un periple per Nova Zelanda i, més tard, per
distints punts dels continents australià, africà i asiàtic. De
fet, ara mateix té establerta la seua residència a Nova Zelanda on,
donada l’actual situació econòmica a l’Estat espanyol, pensa
continuar vivint.
©PATRICIA SÀNCHEZ |
Kathmandu
(Nepal), el riu Mecong, Nova Delhi (Índia), Cambodja... són alguns
dels nombrosos escenaris protagonistes de les fotografies de Patricia
Sánchez, les quals van cridar des d’un principi l’atenció del
professor encarregat d’impartir el taller. “Aquesta jove té un
ull clínic per a les fotos”, assegura Jordi Piris respecte a les
instantànies originals aportades per aquesta jove cullerenca i que,
una vegada editades amb la mà experta d'aquest professor de
Fotografia, integren la mostra itinerant, les dades de la qual, a
Sueca i València, estan pendents de concretar-se en breu.
Però
les fotos de Patricia, especialista en turisme i marketing i gran
amant de l'ukelele, més enllà de la seua plasticitat i de
constituir un fidedigne reflex de la particular senzillesa de la
quotidianitat, amaguen el que ha sigut una enriquidora experiència
que ha fet d'ella no sols una millor persona, sinó que també
l'ajudat a comprendre millor el món en què vivim.
©PATRICIA SÀNCHEZ |
"Els
més pobres no estan ni a Índia ni a Àfrica, sóm nosaltres"
“Vaig
poder coincidir amb persones molt riques i amb persones molt pobres.
I per a la meua sorpresa, els més pobres no estan ni a Índia, ni a
Àfrica ni en qualsevol altre país que està sent saquejat , arrasat
i esclavitzat per aquell que mai omple el seu buit, els tenim molt
més a prop del que ens imaginem, som nosaltres mateixos; pobres en
valors, pobres en respectar a qui no és igual que nosaltres, pobres
en no jutjar, pobres en amabilitat, pobres a confiar, pobres a
estimar, pobres a expressar els sentiments, pobres en relacions
humanes, pobres en llibertat, pobres a ser persones...”, indica
Patricia en el text que acompanya la mostra itininerant ‘Records
Nòmades’.
El
text conclou amb unes paraules de Pepe Mujica, president de la
república d'Uruguai: “Pobre no és el que té poc, pobre és el
que necessita més i més...”
On
anessis fes el que veiessis
Per
a Patricia Sánchez, practicant de treking, surf i piragüa, aquest
viatge ha sigut més que un autèntic aprenentatge. “Records
nòmades, aprenent...On anessis fes el que veiessis...”, apunta
respecte a aquest consell “que no sempre sap bé, pot ser que faça
mala olor i a voltes no és el còmode, però probablement és
l'única alternativa per a poder integrar-se i entendre aqueixes
diferències socials i culturals que ens separen de la resta del
planeta”, sosté Patricia.
©PATRICIA SÀNCHEZ |
“Tots
els llocs que vaig emmagatzemant en el meu cap, fotos i paraules són
projeccions d'aqueixes experiències que dins de molts anys espere
poder recuperar retornant-me allí per un instant. Per açò com més
viatge més valore altres perspectives de veure la vida i més
objectiva es torna la meua consciència”, assegura aquesta jove
fotògrafa amant dels esports aquàtics, del ioga. Una jove que no
para de “descobrir llocs, gents i cultures”, a qui li queda
“molt que explorar i sempre falta temps i diners”.
Segons
aquesta jove de Cullera aficionada al submarinisme i que ha passat
per tot tipus de treballs, gràcies a aquesta col•lecció i a la
seua participació en el taller que dirigeix Jordi Piris, “he pogut
recuperar i plasmar aqueixos colors, olors i sabors frescos en la
meua ment que amb el pas del temps acabaran distorsionant-se i
entremesclant-se formant records. Vivint en un constant estat de
contradicció acabe trobant a faltar açò tant com trobe a faltar
tot allò quan estic ací. Vivint al mateix temps en una contínua
llibertat i felicitat. Encara que estic més lligada a açò, la meua
llar és aquell en el qual em trobe a cada moment, en què va passar
quan vaig estar ací, en com va ser la gentamb mi, en les sensacions
i afecte rebut i en les experiències que vaig tenir. Per aqueix
motiu no hi ha cap lloc a què puga dir casa. Aqueixes quatre parets
on acumules coses que et lliguen a una ciutat".
“Una
platja després de mil platges és una platja més, però aqueixa
persona queconeixem, que ens ajuda, que ens acull, que es creua en el
camí i que et porta a conèixer un altre lloc és, sens dubte, la
millor sorpresa del viatge i és la raó per la qualtornaria a aqueix
lloc”, sosté.
Coneixements
i experiències versus acumulació de diners
©PATRICIA SÀNCHEZ |
“Des de la meua experiència vaig poder observar que segons on hages nascut adquireixes una visió de la vida totalment diferent. I encara que generalitzar no és just i les comparacions són odioses, vaig poder observar que mentre a Àsia i en la majoria del planeta aconsegueixen aqueix punt de felicitat que es necessita i aconsegueixen ser-ho amb el molt o poc que tenen, amb el molt o poc que coneixen, en Europa ens obstinem a materialitzar-la creient que pot ser comprada i l'única cosa que aconseguim és allunyar-nos més d'ella i més àdhuc de la realitat de l'existència de la vida”.
“Vaig
arribar a la conclusió –explica Patricia- que, per a uns pocs,
acumular diners és la seua raó existencial perquè intenten omplir
un buit que mai s'acaba d'omplir, mentre que per a la majoria dels
habitants del planeta preferim acumular coneixements i experiències
que, al cap i a la fi, és l'única cosa que ens desenvoluparà com a
persona,augmentarà la nostra consciència, contribuirà a l'evolució
de l'espècie i amb l'única cosa que ens n'anirem d'aquest món.
©PATRICIA SÀNCHEZ |