GREGORY
CREWDSON
font:
la fabrica.com
"Una
de les coses que estime de la fotografia, a diferència del cine o
una altra forma de narració, és que l’espectador sempre incorpora
la seua pròpia història, ja que al final la imatge sempre està
sense resoldre. Encara que el meu treball està influït pel cine, la
imatge fixa m’agrada. M’interessen les limitacions de la
fotografia per la seua capacitat de presentar una imatge completament
congelada, on no hi ha abans ni després. Intent utilitzar eixa
limitació com a força. Les meues fotografies capturen moments
aïllats sense passat ni futur; una possibilitat imaginària planeja
sobre elles com si fóra una pausa eloqüent que juga amb la força
narrativa de la fotografia."
(Gregory
Crewdson, entrevista amb Alberto Martin, Babelia, 2006).
L’univers
de Gregory Crewdson ( Brooklyn, 1962 ) juga amb els codis del cine
fantàstic, de Hitchcock a Lynch o inclús Spielberg. Crewdson
treballa com un director amb els decorats totalment concebuts a
partir story boards, un equip complet de cine (decoradors,
maquilladors) i d’efectes especials dignes de pel·lícules de
ciència-ficció. No obstant això, segons ell, només la fotografia,
a diferència d’altres formes narratives, roman silenciosa. No hi
ha un abans ni un després. Els successos que ella captura romanen en
misteri.
Quan
Crewdson tenia deu anys, son pare, un psicoanalista, li va portar a
veure una exposició de Diane Arbus en la MOMA, una primerenca
experiència estètica que va influir en la seua decisió de ser
fotògraf. Així mateix, ell recorda que de xiquet tractava
d’escoltar amb l’orella pegada al sòl mentres son pare passava
consulta en el pis de baix.
Una
de les seues sèries recents Beneath the Roses, evoca escenes diàries
molt emotives, surrealistes atmosferes que insinuen els desitjos i
malalties de l’Amèrica suburbana. Estes fotografies són com a
incompletes sentències, amb xicotetes referències als esdeveniments
previs o als que seguixen.
La
sèrie Beneath the Roses proposa un gran palmito de situacions
psicològiques o familiars, al límit de la psicosi. Quan fosqueja,
en un univers suburbà possible, uns personatges es troben
paralitzats en accions estranyes. Una dona embarassada nua davant una
casa abandonada. Una jove adolescent observa sa mare amb la mirada
perduda tombada en un llit... Estes escenes insòlites revelen
frustracions, desitjos no confessats o angoixa. Com explica
l’artista: "tot el que està en joc és crear el seu propi
món. El meu és un decorat en el qual jo projecte els meus propis
drames psicològics".