Font:
sur.es
Alberto Schommer (Vitòria, 1928) va
ser el primer fotògraf amb plaça en la Real Acadèmia de Belles
Arts de San Fernando. Amb mig segle llarg d’activitat, acumula una
infinitat de reconeixements i premis. Però li faltava,
incomprensiblement, el Nacional de Fotografia.
Amb
85 anys, vol Schommer tornar al retrat, el gènere que domina i que
més satisfaccions li ha donat. Per a «acceptar encàrrecs» ha
habilitat un gran espai en el seu estudi madrileny. Li vindran de
perles els 30.000 euros de bossa del guardó que concedix cada any el
Ministeri de Cultura i que van rebre en anys passats Eugeni Forcano,
Rafael Sanz Lobato i José Manuel Ballester. L’obra de Schommer
està en grans museus, ha sigut publicada per les més prestigioses
revistes, i publicada en més de setanta llibres. El jurat reconeixia
una rica trajectòria «en la que ha abordat tots els temes i innovat
des del punt de vista tècnic i experimental». «Ha sigut testimoni
de la transformació cultural i social del nostre país», resumia
l’acta.
En
1996, Schommer era acadèmic i, en 2009, Cultura li concedia la
Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts.
De
mare espanyola i pare alemany -Alberto Schommer Koch que va obrir
estudi a Vitòria en els quaranta-, anava per a pintor. Schommer fill
feia fotos des de l’adolescència i es va professionalitzar en
1959, després de formar-se a Colònia i París. De les plaques i la
Polaroid i la cambra compacta a la tecnologia digital, seguix
reivindicant-se a si mateix com «un autor en el sentit total de la
paraula, perquè el que jo vull és fer art».
Una
obra original
Renovador de la fotografia espanyola
en els seixanta, Schommer ha protagonitzat una carrera infestada de
reptes formals i conceptuals davall la benefactora influència de
mestres com Irving Penn i William Klein.
En
1967 va representar a Espanya en l’Expo de Montreal; en 1979, va
ser triat fotògraf de l’any i, en 1989, el Metropolitan Museum of
Photography adquiria alguns dels seus retrats psicològics. Schomer
és un dels fotògrafs més originals de la segona mitat del segle
XX.
