El
valencià exposa la seua obra en blanc i negre sobre Hong Kong
El
fotògraf Óscar Garrido (Xàtiva, 1975) exposa durant el pròxim mes
la seua obra entorn d’un viatge a Hong Kong en 2009. L’Institut
Confuci de València és l’encarregat d’albergar este treball de
fotografia analògica en blanc i negre que recorre, en paraules del
seu autor, "una ciutat excessiva, capaç de sorprendre
profundament al visitant occidental".
Garrido
diferència les grans ciutats asiàtiques (recentment també va estar
a Tòquio) de les europees o occidentals: "pots passejar per
Nova York, però les sensacions que perceps ja està en les
pel·lícules. No obstant això, en una ciutat com Hong Kong pots
veure com al teu costat li tallen el cap a una granota perquè algú
es menge la resta després". L’autor valencià mostra a través
del seu treball fotogràfic una ciutat intensa i marcada per la seua
condició d’excolònia britànica. "La ciutat està
condicionada pel seu creixement vertical, i això és en gran manera
el que he fotografiat sense detindre’m".
A
Garrido li agrada passar desapercebut mentres capta les seues
instantànies. "No sóc dels fotògrafs que en este tipus de
projectes es passen hores preparant una fotografia. Per a mi, el
viatge també és un viatge de plaer que en este cas vaig compartir
amb la meua parella". En les seues fotos es pot veure el mercat
de pardals o com s’oferix menjar a l’aire lliure, incloent-hi
peix. Moltes de les instantànies, a pesar del blanc i negre, ens
recorden a escenes de Chunking Express, de Wong Kar-wai, en les que
hi ha estrés urbà, persones per totes les bandes i el ja esmentat
desenvolupament vertical.
Garrido va evolucionar com a fotògraf
en les tecnologies analògiques. "Quan vaig amb les cambres
analògiques de viatge realitze unes 800 o 900 fotos. Si fóra amb
l’equip digital faria 900 al matí i 900 a la vesprada i tornaria a
casa amb 20.000 fotos. No és el tipus de fotografia ni de viatge que
busque", assegura.
Garrido va realitzar este viatge amb
l’esperança d’exposar la seua obra algun dia. "Hi ha altres
fotògrafs que no busquen el reconeixement, però a mi m’agrada.
M’agrada que la gent ho veja, encara que exposar la teua fotografia
és com invitar la gent al teu enterrament: et veuen amb la mirada de
contemplar quelcom del passat, quelcom que és teu i en un cert
sentit ja esta tancat".
Prepara
el viatge minuciosament en el sentit tècnic, comprant rotllos de
pel·lícula de 30 metres, convertint-los en carrets i realitzant les
fotos. A la volta, positivar i passar per l’ampliadora com en un
procés final.
No
obstant això, la nova situació social i econòmica de la ciduad de
València i el seu entorn ha començat a inspirar Garrido: "he
començat a preparar un projecte en què vull fotografiar polígons
industrials. Estic estudiant amb un altre company cap a on apuntarem
amb les fotos: arquitectura morta, tristesa, els que han
sobreviscut...". En tot cas, el projecte serà novament analògic
i amb el procés artesanal present en el seu treball sobre Hong Kong
i ara accessible al públic valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada