La
nova fotografia de moda a Espanya
Per
gràffica
La
fotografia de moda ha canviat de forma notable arran del gir que s’ha
produït en el mercat editorial. Les històries ancorades en una
estètica única, rostres coneguts, produccions milionàries i
perfecció tècnica ha donat pas a un corrent en què ja no hi ha
regles. El concepte, la història que beu d’altres manifestacions
culturals, el ‘nasty’ i el ‘lletgisme’, la qualitat extrema,
peces de roba a penes mostrades, la irreverència… conformen un nou
model global que també té els seus referents a Espanya.
La
vida canvia i el quiosc també. El món de les revistes de moda no se
centra ja en les publicacions ‘bíblia’ ni en la idea que cada
pàgina siga l’anunci perfecte per a la marca que es considera
perfecta. El concepte de revista mensual, amb editorials que
conformen tendències úniques ha donat pas, en els últims anys, a
nous mitjans amb noves idees. Publicacions internacionals (o
nacionals però amb vocació global), sense periodicitat clara i que
donen cobertura a les necessitats d’un públic allunyat del
mainstream, que viu la moda més enllà de la indústria. Que no vol
que li diguen (una altra vegada) què es va a portar i què s’ha de
posar.
En
este context, la manera de realitzar fotografia de moda ha canviat de
forma paral·lela: el gran editorial, amb històries ancorades en una
estètica única, rostres coneguts, produccions milionàries i
perfecció tècnica ha donat pas a un corrent en què ja no hi ha
regles. El concepte, la història que beu d’altres manifestacions
culturals,… un nou model global que també té els seus referents a
Espanya.
Els
fotògrafs espanyols de moda han apostat per la diferència i han
obtingut el reconeixement dels mitjans nacionals i internacionals.
Nous mitjans com Fantastic Man, Metall, Lula, Self Service, Purple,
Acne Paper, Apartament, Niló; firmes com American Apparel, Loewe o
Juan Vidal; i espais web de tot el món han donat espai als talents
patris (o que operen des d’Espanya) de la nova fotografia de moda.
Dins
d’este nou escenari de la fotografia de moda trobem noms com els de
Daniel Riera, Silvia Prad, Chus Antón, Rafa Caponar, Coco Capitán,
Eskenazi Encursiva, Ramiro E, Coc Bartrina, David Gómez Maestre, Van
Stokkum, Ernesto Artillo, Josep Alfaro, Carlos Sáez, Vicente Bosch,
Mar Ordóñez, Miguel Figueroa, Alejandra Núñez, Gerard Estadella,
etc.
Entre
tots, han creat un univers de revistes nínxol que fan de
l’especialització (públic gai com Butt, nou erotisme com Paradis)
i els continguts inèdits i de qualitat (la transsexualitat en Candy)
la seua principal arma. A més, se sumen nous fenòmens com la
intramoda, amb revistes com Industrie o System i webs sobre
esdeveniments i festes que oferixen una perspectiva del negoci vist
des de dins, sense les llums dels focus.
+info:
www.larambleta.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada