Manuel
Vilariño. Seda de cavall
De
13 de setembre al 24 de novembre
Tabaquera.
Espai Promoció de l’Art
Carrer
Ambaixadors, 51
Entrada
gratuïta
Manuel
Vilariño (A Corunya, 1952) és fotògraf i poeta. Des que realitzara
la seua primera exposició l’any 1982, les seues obres no han
deixat de mostrar-se en galeries i museus de referència, trobant-les
en col·leccions com les del Museu Reina Sofía de Madrid, en el Fine
Arts Museum de Boston o el Museu Extremeny.
Revista
d’art logopress
El
singular i potent espai de Tabacalera torna a obrir les seues sales a
una exposició fotogràfica. Esta vegada la melancolia i la poesia
del gallec Manuel Vilariño són les encarregades d’omplir els
espais expositius en una mostra que reunix un centenar de fotografies
i dos instal·lacions del Premi Nacional de Fotografia 2007.
L’exposició,
comissariada per Fernando Castro Flórez, recorre la fèrtil
trajectòria d’este artista coruñés, que utilitza en la seua obra
tant el blanc i negre com el color, i ens acosta a la seua manera de
veure l’art a través d’un llenguatge propi de presències i
sons, de finitud i esperança, de silenci i evocacions.
“Una
lliçó d’art”
“No
es tracta d’una retrospectiva, però sí que és una mostra
compressiva de la seua obra”, va explicar el comissari, que va
afegir que “es tracta d’una gran exposició de fotografia, però
també d’una lliçó d’història de l’art”.
Des
de la seua particular visió dels animals, els paisatges i les
naturaleses mortes, fins a la representació de la melancolia i la
mort, esta mostra revela els aspectes més destacats de l’estètica
de Vilariño, on subjau sempre un fons poètic i una actitud
contemplativa.
Per
la seua banda l’artista subratlla la importància que tenen per a
ell els animals, vius o morts, tan presents en la seua obra i en esta
exposició. “Amb tots els animals he tingut una relació
espiritual, són sers sagrats”, assenyala. “El meu objectiu és
veure a través dels ulls de l’animal”, afirma Vilariño.
Animals
i naturalesa morta
El
pati central de Tabacalera rep al visitant amb una muntanya de
cúrcuma. L’intens color ataronjat d’esta espècia, abrigat pel
so dels cantells de balena i la projecció, de quatre metres
d’altura, de la Taula Bwa que Manuel Vilariño va realitzar en
2007, ens endinsa en un territori de presències i sons, de finitud i
esperança, de silenci i evocacions.
El
gran políptic Dels Pardals i el de Caps/Sons cobrixen les parets de
les naus amb què continua el recorregut de la mostra. A continuació,
s’exhibix un bestiari compost per fotografies en blanc i negre que
retraten animals amb ferramentes que componen un diàleg entre la
vida i la mort.
La
sèrie Fragments d’un paisatge reflectix la naturalesa extremenya
amb impactant autenticitat i bellesa formal. En Paradís fragmentat
apareixen el color i la idea de la mort. Es tracta d’un mosaic de
naturaleses mortes format per quinze fotografies. En cada una d’elles
un pardal, un fardatxo o una serp jauen inerts, creant entre totes
les imatges una composició única.
Bodegons
També
estan presents diferents bodegons, composicions aparentment
senzilles, en les que una palometa sobre un llibre de misses o unes
fruites en descomposició romanen a l’ombra de la flama d’una
vela que es consumix.
A
mitat del recorregut es troba l’obra que dóna títol a
l’exposició: Seda de cavall. Una instal·lació composta per una
esfera de 125 cm de diàmetre composta per fusta de cedre i cua de
cavall, i que simbolitza el salvatge. La mostra es tanca amb
Muntanyes i oceans, que cobrixen les parets de les dos últimes
galeries.
L’artista:
poeta i fotògraf
Gran
mestre de la naturalesa morta, Vilariño ha realitzat en els últims
anys unes composicions, on elements com una vela, fruites o pardals
penjats li servixen de suport per a ressaltar els colors dels animals
morts, intensificant la textura dels aliments.
En
2007 se li va concedir el Premi Nacional de Fotografia que atorga el
Ministeri de Cultura. Com va explicar Castro Flórez, esta mostra
commemora eixe guardó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada