FOTOGRAFIA AÈRIA EN LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

 L’exactitud amb què els exèrcits en marxa coneixien la situació de les carreteres, dels corrents dels rius i de les fàbriques i magatzems, en les regions per on avancen les tropes aliades durant la Segona Guerra Mundial, va ser i continua sent ben sovint, causa de sorpresa per a molts. L’explicació, en gran part, es trobava, en la fotografia aèria. Els fotògrafs, anticipant-se als exèrcits, volaven a gran altura o descendien sobre el terreny, per a prendre en pel·lícula, els detalls de cada quilòmetre. Esta classe de fotografia es va convertir en tota una ciència.

Amb cambres especials del Cos Aeri de l’Exèrcit dels Estats Units, un avió podia volar a una altura de dotze mil metres d’altitud. l’Aeroplà no aconseguia a ser vist des de la terra i prenia fotografies tan detallades que podien llegir-se els anuncis pintats en els sostres. Un altre tipus de cambra, permetia a un pilot que descendir fins a passar quasi fregant les teulades i les copes dels arbres, a una velocitat de 650 quilòmetres per hora, obtindre fotografies tan clares que podia llegir-se una etiqueta apegada en el parabrisa d’un automòbil i comptar amb exactitud el nombre de fils d’aram estesos entre els pals telefònics. Amb un tercer tipus de cambra, es prenen fotografies en colors, tan exactes, que ben sovint es determinava la classe de producció d’una fàbrica pel color del fum de les seues ximeneres.

La nova grossària dels lents, va permetre als fotògrafs aeris, prendre, des d’una elevada altura, fotografies d’horitzó a horitzó. Un avió proveït del llavors modern equip de fotografia, volant a una velocitat de 320 quilòmetres per hora i a una altura de 7.000 metres, era capaç de fotografiar 20.000 quilòmetres quadrats per hora. Així durant la nit es prenien fotografies satisfactòries des d’altituds tan grans com 6.000 metres, tirant bombes lluminoses.

Quan existia la necessitat de fer entrega ràpida de les fotografies, s’empraven equips portàtils, de revelat i d’impressió, en els mateixos avions. S’imprimixen les fotografies mentres l’avió feia el vol de tornada. En un terreny indicat, es tiraven les reproduccions a un missatger que espera i que les porta ràpidament als foto interpretes, els que confeccionaven mapes dels turons, les valls, els rius, els ferrocarrils i les ciutats.

Estos tècnics establien els llocs en la terra i en els edificis on podien ocultar-se armes, hòmens, tancs o aeroplans, Esta informació arribava, en uns quants minuts, a les mans del comandant general, que realitzava els plans per a l’avanç de les tropes.