"No
creia en el valor artístic de la fotografia, sinó en la seua
capacitat com a mitjà de comunicació"
Dalí
botant a la corda, un grup de dones esperant el Gros de Nadal, una
correguda de bous amb Luis Miguel Dominguín i una gitaneta descalça
són imatges que podrien resumir l’Espanya en blanc i negre dels
50 i 60 que arriben a Madrid amb l’exposició "Català-Roca.
Obres mestres".
Francesc
Català-Roca (Valls, 1922-Barcelona, 1998) assenyalava que "un
fotògraf mai pot dubtar en el moment del tir", com es recorda
en l’exposició dedicada al considerat millor fotògraf documental
de l’Espanya del segle XX en el Cercle de Belles Arts de Madrid,
oberta fins al pròxim 12 de gener.
Català-Roca
no admetia el dubte, perquè segurament no tindria més oportunitats,
ja que "actuava com un fotògraf absent, sense trastornar la
realitat, per a convertir en rellevant una imatge treta d’un
context ordinari", ha explicat el comissari de l’exposició,
Chema Conesa, també fotògraf de dilatada experiència en la premsa
nacional."No intervindre, no alterar i simplement definir el
moment del tir" eren les línies mestres del treball de
Català-Roca, ha explicat Chema Conesa, per a qui el fotògraf català
es va anticipar a Espanya amb el seu treball al concepte de "El
moment decisiu" que encunyaria després un dels grans de la
fotografia mundial, Henri Cartier-Bresson.
El
fotògraf català va immortalitzar els seus amics Salvador Dalí i
Joan Miró, però sobretot a les gents i paisatges del camp i de les
grans ciutats, en obres com "Gitanilla" (Montjuic,
Barcelona, 1950), "Esperant el Gros" (Porta del Sol,
Madrid, 1952) o "La floreta" (Sevilla, 1959).También va
deixar altres imatges "destinades a reconéixer i
reconéixer-nos" tretes del costumisme quotidià, com el pare i
el fill que compartixen el menjar en "La Puebla de Montalbán"
(Toledo, 1950), als habitants de Carrascosa del Camp (Conca), que
observen un bou que es dessagna en els seus carrers en un dia de
1954, passant per nombrosos pobles de Castella, Múrcia o Girona.
L’exposició reunix 150 imatges, seleccionades per Chema Conesa
junt amb els hereus del fotògraf, Martí i Andreu Català Pedersen,
i els depositaris del seu arxiu, el Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya, després d’una profunda labor d’investigació sobre
més de 200.000 negatius i 17.000 fulls de contactes.
El
fotògraf català va deixar un llegat "impecable", ja que
destruïa tot negatiu que tinguera alguna imperfecció, ha explicat
Conesa, el qual ha afegit que Català-Roca, perfecte coneixedor de la
tècnica fotogràfica perquè des de xiquet ajudava a son pare, el
fotògraf Pere Català Pica, "abominava" no obstant de la
fotografia artística."No creia en el valor artístic de la
fotografia, sinó en la seua capacitat com a mitjà de comunicació".
L’exposició es completa amb un
documental de 20 minuts en què es resumix la personalitat del
fotògraf i la seua filosofia a través dels temes que més li van
interessar: la Barcelona dels anys 60 l’arquitectura i el seu
retrat d’una Espanya a la que mirava "de front".
font:
lainformacion.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada