Font,
el país, cultura
Saul
Leiter (Pittsburgh, 1923-1913)
Contravenint
els plans de son pare de formar-se com a rabí, Saul Leiter es va
instal·lar en un apartament del Lower East Side de Nova York amb la
intenció de convertir-se en pintor.
Leiter
no va gaudir, excepte en els seus últims anys de vida, del
reconeixement concedit a altres mestres i innovadors com William
Eggleston, Gordon Parks, Stephen Shore, Diane Arbus, Ernst Haas,
William Klein i He-l’en Levitt. Les seues fotos mostren a un
artista capaç d’extraure de la fotografia de carrer una exquisita
paleta de colors i de revelar les composicions, formes i textures que
oferix la realitat quotidiana per a qui sàpia descobrir-les.
Leiter, que va rebre una cámera quasi
de joguet de mans de sa mare als 12 anys, va fer un pas definitiu cap
a la fotografia professional quan, en 1946, va decidir fer un
bescanvi i intercanviar còpies del cèlebre reportatge “The
Spanish Village” de W. Eugene Smith (amic i mentor) per una cambra
Leica. Un any més tard, a l’assistir a una exposició de
Cartier-Bresson en el Museu d’Art Modern de Nova York, va sentir
que la fotografia ocuparia un lloc predominant en la seua vida.
En
les seues primeres fotografies en blanc i negre, ara recuperades per
Steidl, s’advertix ja la seua mestria en la composició i,
particularment, en la combinació subjecte/entorn que centra
l’interés de la imatge. En 1948 el fotògraf realitza les seues
primeres instantànies amb negatius en color, i a partir d’ací no
cessarà en la seua busca per explotar totes les possibilitats de
l’emulsió fotogràfica. En eixa indagació va comptar amb la
complicitat de la seua parella, l’artista Soames Bantry a la que va
usar com a model en diverses ocasions. Una dona amb què passava
hores discutint sobre art, com recorda el propi fotògraf en el
documental In No Great Hurry: 13 Lessons in Life with Saul Leiter
(2012).
La
seua busca de la bellesa li va portar a treballar en la premsa
especialitzada en moda, gràcies a l’interés que va despertar el
seu treball en l’editor Henry Wolf, responsable de la direcció
artística d’Esquire i, posteriorment, de Harper's Bazaar. En esta
publicació va firmar algunes de les seues portades més creatives,
potser només igualades per Erwin Blumenfeld.
La
primera constatació de la seua qualitat artística va ser la
inclusió de les seues fotos en l’exposició del MoMA titulada
Always the Young Strangers, comissariada per Edward Steichen en 1953.
Després de dècades centrat en la fotografia de moda i publicitària,
va ser a finals dels noranta, i sobretot en la dècada de 2000, quan
l’obra de Leiter va aconseguir despertar a la comunitat artística
internacional, fins a eixe moment poc conscient de la seua vàlua.
Així ho testifiquen les successives exposicions en la galeria Howard
Greenberg a Nova York, la Fundació Henri Cartier-Bresson a París,
el Museu de l’Elisi a Lausana, la Casa de la Fotografia a Hamburg,
la Fundació Forma a Milà i la Galeria Springer a Berlín.
